Un cop tornat de Tignes, el dia següent no vam poder estar-nos d’escalar.
Vam repetir Olga, Susana, Santi i jo, junt amb en David i en Juan.
Ens trobem a Collbató a una hora més que raonable, tenint en compte que volíem dormir!!!
Està tot molt ple de gent…fa temps que no vinc per la zona…i acabem per la zona dels Graus en una agulla que té un mica de panxa amb una majoria de 6as.
La veritat que el no poder escalfar com cal, amb menys grau, ja em posa en mala situació.
Farem el 6a en top i després ja continuo amb la resta de vies.
Dues d’elles no les podré treure ni repetint el pas. Per sort no em vaig frustrar massa 🙂
La vida és així. De vegades tens dies bons i altres no hi ha manera de treure res. Només queda esperar que la baixa forma no sigui algo definitiu!! mal moment amb Nadal al costat…