Ahir vaig fer la Cursa de Premià…em va ser una mica dura perquè era a la tarda i entre la calor que encara feia a les 19h30 i el fet que té una mica de desnivell doncs va costar. Tot i així vaig millorar el temps de la primera cursa a Pineda, així que content 🙂 Es pot veure una aproximació del traçat i temps pillat amb el GPS del mòbil aquí. Distància 10km i temps real 54:52s, un minut menys que a Pineda, no us penseu!!
Bé, avui més relaxat he anat a escalar a Montserrat amb el Pep, l’Alvaro i el Marc.
Hem anat a l’esquerra del Totxo Pinotxo. Ressenyes aquí, cortesia de kpujo.com.
Tinc l’escalada molt abandonada. Sí que he anat fent algo de roco però de roca res de res, com qui diu des de l’estiu passat a Chamonix, apart d’alguna petita incursió. Així que no tenia clar com estaria mentalment.
I sembla que bé!!
Hem començat pel Farigola – 4b, imperatiu per mi després de tant de temps, mentre l’altra parella ja escalfava amb L’home del sac – 5c.
Al 4b ja he tingut una mica de uyuy en un pas vertical adalt sortint d’una repisa…però feia més aviat part de l’escalfament del coco 🙂
El Pep ha estat escalant amb mi i l’ha feta volant, és clar. Després hem fet L’home del sac – 5c, encara mirant-m’ho tot molt.
El 6a…aquí compte. Algú s’ha endut la segona xapa deixant amb risc de prendre molt mal si rellisques. Tots tres l’han feta de primers i jo en top-rope, però a més d’aquest tram el tram de dalt que tira enrera em semblava una mica massa per començar. Al final ho he encadenat bé.
Pep sota el pas clau del 6a
I després canviem a la paret de més a la dreta. Aquí és on m’he guanyat el dia. Després que el Pep fes el 5b de més a la dreta, amb uns alejes impressionants. Només ha trobat dues xapes ben amunt, que a més estaven molt juntes!
Doncs com que no volia fer de primer en el 5b amb l’aleje bestial que hi ha fins a terra, m’he ficat directament a Amistat Infinita – 6a. Les cintes ja estaven posades de l’altra cordada. El pas dur està a l’entrada i després ja es deixa fer fàcilment.
Aquí m’he arreglat el dia. no per haver encadenat la via de primer sense problemes, si no per haver-me atrevit a fotre-m’hi 😛
Que és el que busco, sentir-me còmode a la roca!
Després d’aquest he provat el 6a+ en top-rope i aquí sí que he hagut de fotre-li varis pegues, després de cagar el primer intent per poc…
Un bon dia d’escalada esportiva!!! 🙂