10k

Avui, amb les cames ben carregades, hem participat a una de les curses més tradicionals de Barcelona. La 88ena edició de la Jean Bouin!

Però com no sóc del mundillo del running…a mi és que ni em sonava!

Hi ha unes quantes curses en el mateix dia, però la modalitat Open, la nostra, comptava amb 10.000 participants (i perquè estava limitat). Acostumat a les curses quasi familiars dels municipis del voltant amb 500 inscrits, doncs tanta massificació em supera.

Especialment ho he notat quan a partir del 3er km he volgut apretar i es feia bastant difícil avançar tot i que els carrers eren en general amples.

Esperant a la sortida

Del Paral·lel en amunt he notat ja la càrrega a les cames. Clar, és que ahir vaig fer el primer corredor de la temporada a Cambredase, desentrenat i obrint traça. Els bessons van patir de valent! Vam estar vuit hores voltant. Per això mireu l’entrada anterior al blog.

En les curses anteriors sortia massa fort i al km 5è i 6è solia tenir un “bajón”, però aquest cop he sortit diferent. Hem fet 3km junts l’Agnès i jo a un ritme que ens semblava bastant tranquil però no deixava de ser sobre els 5’45». Després he corregut la resta sobre els 5’ i els 5’15» però maleïnt-me per la quantitat de gent que he hagut d’avançar i lo difícil que era en algunes ocasions, frenant-me i tot. Segons el xip he passat de la posició 7126 al km5 fins a la 5983 final. Mil i pico posicions!! no m’estranya que fos pesat…

Si corro la cursa dels bombers que compta amb uns 20.000 participants, no serà per fer temps, això segur. Serà per passar una bona estona amb els amics!

Esquerra a dreta: jo, Agnès i Isaac esperant la sortida

Per cert, provava la tira del nas per primer cop i no m’ha aguantat ni un kilòmetre. En quant he començat a suar ha saltat.

També ens hem trobat, amb l’Edu, l’Oriol i el Xavi, que han fet bastant millors temps.

Agnès, Sebas y yo participamos el domingo pasado en la cursa de tardor: 10km en Sant Andreu de la Barca.

Por qué Sant Andreu?? no recuerdo ni cómo llegó a mi email la convocatoria. Nos gustó porque tenía limitación a 500 corredores y encajaba en fechas. No me gustan las masas!!

Lo que no había hecho todavía es correr una cursa con circuito, es decir que dábamos dos vueltas al mismo recorrido. Y resulta algo pesado, la verdad.

Además, había desnivel que se repetía en las dos vueltas. Esto nos da alegría por los tiempos conseguidos, que sin ser en valor absoluto mejores que los que hicimos en la cursa de Premià antes del verano, sí nos parece una mejora teniendo en cuenta el desnivel añadido.

En mi caso fueron 53:58 para los 10km, 4 segundos más que en Premià, aunque me comentó Agnès que en Premià tuvieron algún lío con el GPS y en realidad fueron 9.6km. Cuadra con mi track. Así que hay mejora para todos de la cual estar todos satisfechos 🙂

Sebas está imparable después de su travesía integral de Pirineos, y marcó un tiempo en los 44min!

El Grupillo, acompañados de Albert.

Y mi track. Tiempo del último km erróneo porque me olvidé de parar el GPS al llegar.

Tuve problemas de respiración. La nariz se me tapaba cuando corría a tope, supongo que por inspirar muy fuerte, y tuve que respirar por la boca un rato. De ahogarse 🙁

Tengo que probar este invento Rinairsport a ver cómo va. En especial a ver si es cómodo.